Homenatge a Ramon Llull
"Ramon Llull i el secret de la vida" (Herder & Herder, New York, 2002) és el títol del llibre escrit per l'historiador i teòleg Amador Vega (Barcelona, 1958) sobre la vida i l'obra de Ramon Llull (1232 – 1316), i que vaig utilitzar per acostar-me al personatge.
La peça s'inicia amb Llull a Mallorca en la seva etapa de joventut en la qual fa de trobador, canta romanzas a les dames i gaudeix de la vida.
Abans de l'any 1263 Llull viu una profunda crisi personal i la seva conversió amb la visió de cinc aparicions de Crist en la Creu. Decideix oferir la seva vida en martiri i adquirir la formació necessària per a la comprensió de si mateix.
La peça salta directament al següent període que s'inicia aproximadament en 1263 conegut com a de la formació. Ramon aprèn llatí i àrab i sobretot aprèn a fer de l'escriptura el mitjà de comunicació que enllaça la vida profana amb la religiosa. Es traça un camí que li porta a la comprensió de si mateix i a la determinació per iniciar una obra que li portarà a fer de la Mediterrània el seu camp d'actuació, del català, llatí i àrab el seu mitjà de comunicació i per la qual visitarà i treballarà en les principals capitals europees, el Mediterrània Oriental i el nord d'Àfrica. Aquesta és una de les moltes coses que em fascinen de Llull: la seva visió aglutinadora d'una Europa i un Mediterrània que ja és gresol de cultures, religions i civilitzacions i que ell intenta entendre i unir amb l'objectiu de predicar un model místic de contemplació.
En l'any 1274 s'inicia l'etapa de contemplació en la que escriu l'obra Ars compendiosa inveniendi veritatem (Art abreujada de trobar la veritat) en el que es desenvolupa un model de predicació. En aquest període comença l'ús d 'imatges geomètriques o sensibles com són el cercle l'escala i l'arbre.Aquesta és una etapa plena de viatges i oració contemplativa.
1283 marca l'inici de l'última etapa qualificada com de predicació en la que Ramon viatja a París amb la idea de convertir als mestres de la ciutat a la ciència contemplativa. S'acosta als més poderosos de les repúbliques marítimes. Visita Gènova i Roma (casualitats...). Viatja a Tunísia on pateix empresonament i aconsegueix sortir en el 1294 camí de Nàpols.
En la fase final Ramon deixa per escrit molts dels seus treballs i idees per aconseguir el que és el seu propòsit final: la predicació i la fundació de monestirs perquè, com ell deia, en ells s'aprenguessin diversos llenguatges dels sarraïns i altres.