Sea Strings culmina una etapa de la meva vida que arrenca en l'any 2002 amb la composició de les obres del meu primer àlbum “amb les mans”(2004), segueix amb República Mediterrània (2006) i finalitza amb les composicions incloses en aquesta obra que es publica en el 2008.

Un total de 16 composicions en les quals la capacitat d'utilitzar la música com un instrument de treball per descriure coses ha evolucionat i se n'ha anat afermant. Les imatges i la idees es converteixen en música d'una forma natural. Quan ja tenen una certa estructura cal treballar-les, polir-les i perfeccionar-les, però passen a la guitarra de manera màgica.

Les tres obres componen una trilogia no pensada com a tal, però que ara es presenta com si des de l'inici hagués estat plantejada. Durant aquests anys les circumstàncies i els fets han coincidit a aconseguir que coses aparentment difícils es fessin realitat. I que les obres i treballs realitzats prenguessin més sentit a posteriori.

En el projecte actual s'incorpora un quartet de corda, música composta per a projectes molt personals com la Escola Europea de Short Sea Shipping i grans personatges mediterranis com Llull o Pitàgores. Per a mi representa una explosió de color i de gent: música feta per gaudir des del campus de la República Mediterrània, que pren tot l'anterior com a punt de partida per endinsar-se en la realització de somnis i generar emocions.

Els temes s'estructuren en dos grans apartats: retrats i paisatges. Els retrats dedicats a quatre personatges que van tenir vides intenses, conflictives, al límit de gairebé tot en l'àmbit privat i en el públic. Quatre personatges, de quatre èpoques diferents, que van provocar i provoquen corrents i passions a favor i en contra. Personatges capaços de generar emocions i que han passat a la història. El filòsof Ramon Llull, el pedagog Francesc Ferrer i Guardia i el pintor Helios Gómez tenen un intens vincle emocional amb Barcelona perquè els tres van viure a la ciutat en algun període de les seves vides, i la ciutat va significar per a ells molt més que un lloc per viure. I tots,juntament amb Pitàgores, tenen igualment un vincle directe i emocional amb la Mediterrània perquè la van viure, i en el cas de Llull van fer d'ella part fonamental de la seva vida. Barcelona i la Mediterrània actuen de catalitzadors d'afinitats i sentiments.

I els paisatges, moments emocionals que formen part de la banda sonora que m'acompanya. Pretenen explicar records,olors, sabors i sensacions. I en cada cas la paleta s'omple de colors diferents per intentar descriure sentiments o valors.

Finalitzar aquesta etapa significa el principi d'una nova, en la que m'agradaria explorar nous espais musicals i que espero poder compartir en un futur no llunyà.

A Barcelona, al costat de la República Mediterrània, és primavera