lineaRepública Mediterrànea (català)República Mediterránea (castellano)(portugues)linea



presentació

Al arribar al final dels treballs d’aquesta obra m’he adonat amb sorpresa de fins a quin punt la carta de navegació que acompanya el disc és en realitat un mapa de la meva ànima. Per a mi crear és el procés de materialitzar realitats construïdes a partir d’un conjunt d’experiències, desitjos, somnis i de tot allò que m’envolta. Aquesta República Mediterrània explica noves històries, treballades en un període més serè, en el què la recerca de respostes s’ha intensificat i ha provocat un augment desmesurat de les preguntes. I en el què els límits entre el real i l’irreal s’han tornat més irreconeixibles i per tant més suggerents. Les coses s’ordenen de manera natural i s’estructuren com si s’haguessin pensat prèviament. I reconec que no és així, i si ho és jo no sóc conscient de com succeeix.

Entre aquestes coses que passen val la pena esmentar com va néixer Liberté. Andrés Cascio em va demanar a finals de juny de 2005 que fes una música que pogués expressar una idea: anys de treball en la consecució de la llibertat. A canvi em donava l’oportunitat d’afrontar dos reptes. D’una banda intentar explicar amb música un concepte abstracte i per un altra banda, fer per primera vegada una composició responent a un encàrrec.

Vicenç Molina, que va saber de l’encàrrec i de la meva voluntat d ‘intentar complir-lo, em va demanar que el so de la composició fora melodiós, elegant, harmoniós, constructor i plàcidament sensual. Vull imaginar que Vicenç ho demanava amb la seva millor disposició i bona intenció, però analitzada la petició no estava malament. A canvi em va donar la possibilitat de descobrir al seu despatx–temple de la Universitat de Barcelona un fragment d’un poema de Paul Eluard que va inspirar la música, es va convertir en la lletra de l’himne que incorpora la peça i que li va donar nom.

Joan Francesc Pont es va sumar entusiasta al projecte i va aportar la confiança i els mitjans necessaris per a la producció. A canvi em va donar un element fonamental: els vímets de la cistella que conté la República Mediterrània, basada en les seves idees i escrits.

Andrés va posar la idea, Vicenç va posar el marc i la poesia, Joan Francesc va posar la lletra i l’esperit, jo vaig posar la música i Carles Trepat va posar la màgia. Una bogeria meravellosa.

Espero que gaudeixis d’aquesta República Mediterrània tant com jo fent-la i que comprenguis que és una forma d’entendre la vida, o millor un projecte de vida al qual tothom que comparteixi el seu significat és benvingut. T’agrairé de manera especial que em facis arribar els teus comentaris, sensacions, idees, crítiques.., a :eduard@ergoclicks.com. Em comprometo a respondre’t.

Ens veiem a la República Mediterrània


Eduard Rodés


home
presentacióel disccontinguts adicionalscom el  vam fer...agraïmentssala de prensabotiga i regals
presentacióel disccontinguts adicionalscom el vam fer...agraïmentssala de prensabotiga i regals
amb les mansWhith One's Handscon las manos
Sea StringsSea StringsSea Strings
© 2006 Eduard Rodés Gubern. Todos los derechos reservadosavis legalmail