La màgia de la música impregna l’Aula Magna


Vora dues-centes persones van poder compartir dimarts passat, en la presentació de les noves composicions musicals d’Eduard Rodés, l’experiència de sentir la comunió entre la música i les imatges en la vetllada político-musical celebrada a l’Aula Magna.

L’acte va començar amb la guitarra de M. José Boira, que va interpretar el tema Per fi, peça que transmet la necessitat que tenim, de vegades, d’apagar el llum i encendre el cor, de tancar els ulls, obrir la imaginació, i assaborir el moment.

Tot seguit, el director de l’Escola va introduir Jaume Torrent, reconegut guitarrista i compositor, que va parlar sobre la música d’Eduard Rodés, i en especial del nou disc, destacant la precisió que havia tingut el compositor en escriure les partitures especialment per a guitarra i la seva gran sensibilitat per a la música.
Després que Joan-Francesc Pont parlés de la persona d’Eduard Rodés, i del camí que havien recorregut plegats, el compositor va comentar els temes en els quals s’havia inspirat a l’hora de fer el disc, i va agrair l’esforç i la comprensió de tots aquells que, d’una manera o altra, havien contribuït al fet que el disc hagués pogut veure la llum.

 Per tal de presentar la següent interpretació, La llum, Edu Rodés, fill del compositor, va llegir un text introduint la figura de Francesc Ferrer i Guàrdia, homenatjat en aquesta peça musical per haver centrat la seva vida en la lluita social i en la defensa de la república i el lliurepensament, i que va ser paradoxalment i injusta afusellat precisament per aquest motiu.

 

Hálldor Mar Stefánsson va ser l’encarregat de transmetre, a través de la seva guitarra i ajudat per unes imatges prou explícites sobre Ferrer, l’agraïment a la gran tasca realitzada pel lliurepensador i la denúncia pel seu assassinat.

La darrera interpretació va anar a càrrec de Carles Trepat, un dels millors concertistes de guitarra de la seva generació, amb la peça “Palestina”, denúncia de la situació de conflicte en aquell país. És prou explícita la introducció que el propi Rodés fa de Palestina:

 

“Algunes notícies quotidianes com la violència a Palestina s’han repetit en el transcurs de la meva vida. Palestina era una terra de pau, on la gent vivia en pau. Les decisions equivocades i les agressions d’ambdues parts han portat com a única conseqüència el dolor i el sofriment, especialment dels nens que han viscut el conflicte. La utopia i l’esperança és pensar que en algun moment aquests nens, per ells mateixos i pels seus pares, veuran que la violència no és el camí per arreglar la situació, i que de la seva mà i, amb el temps, mitjançant el diàleg, el coneixement i la confiança, seran capaços de construir una nova pau per a Palestina. Formar una generació que en lloc de construir murs i odis obri camins i porti la pau. Una utopia necessària encara que no suficient per aconseguir-ho”.