|
Ahir
va tenir lloc l’acte d’inauguració dels cursos de postgrau, celebració
amb què l’Escola dóna formalment per iniciat el curs 2004-05
L’acte,
retransmès en directe per internet a través d’UB virtual, va començar amb
un petit diàleg en llatí entre diversos membres de l’equip de govern.
Subtitulat en català, castellà i anglès a la pantalla de l’Aula Magna, el
diàleg fou un repàs simbòlic dels orígens, la tradició i els ideals tant
de la Universitat de Barcelona com de l’Escola.
La
Universitat de Barcelona prové "de la seva fundació el 1450 per
Alfons V el Magnànim, Rei de l’Aragó i Comte de Barcelona", pertany
a la "tradició del liberalisme espanyol per una universitat
autònoma" i és "un temple erigit a la llibertat de la ciència
per a la millora de la humanitat".
L’Escola
va néixer el 1787 gràcies a l’impuls de la Junta de Comerç, es declara
hereva "de la tradició de l’ensenyament mercantil" i dels
"professors i alumnes que sota la vigència de la Segona República
patiren persecució i exili". Els seus ideals, guiats pel "libertas
perfundet omnia luce" (la llibertat guia totes les coses amb la
seva llum), són "sapientia et pulchritudo et vis"
(saviesa, bellesa i força).
Un cop
finalitzada la conversa en llatí, va prendre la paraula Xavier Casas,
primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona. Amb el títol "La
transformació del Llevant", la conferència de Xavier Casas
va resumir els projectes i actuacions urbanístiques que l’Ajuntament té
previst fer els propers anys a l’àrea del Besòs.
El pla
22@bcn convertirà 115 illes de l‘actual barri del Poble Nou en una àrea
de promoció de la societat del coneixement i d’acollida per a empreses de
noves tecnologies. Dels 4 milions de sostre que transformarà, el pla
22@bcn dedicarà 3,2 a equipaments per activitats productives i 0,8 a
d’altres equipaments i vivendes. amb un cost total de 162 milions
d’euros. Impulsat per l’Ajuntament però desenvolupat a iniciativa
privada, el 22@bcn maximitzarà el concepte de densitat urbana: "cal
concentrar en el centre de la ciutat el màxim d’activitats
productives", assegurava Casas.
Quant
al Fòrum Universal de les Cultures 2004, Casas va declarar que "resten
pendents d’aplicar 1.285 milions d’euros a la zona", fons que es
dedicaran a millorar-ne les instal·lacions i a desenvolupar els barris de
La Mina i la Catalana. L’Ajuntament busca intervenir en aquesta zona amb
criteris de sostenibilitat, d’avanç en l’accessibilitat, de recuperació
del litoral per a ús públic i d’impuls de noves activitats econòmiques.
El pla
Sant Andreu-Sagrera és el tercer projecte previst per l’Ajuntament en els
propers anys, i suposarà l’arribada del tren d’alta velocitat a Barcelona.
Constarà d’un nou parc línial de 3,2 km, 163.818 m2 de nous equipaments,
212.241 m2 de vivendes de protecció oficial i més de 78.000 m2 d’hotels.
El
darrer dels projectes esbossats per Xavier Casas fou el projecte de Plaça
de les Glòries, encara incipient comparat amb els altres tres, que pretén
transformar el nus viari de les Glòries en un nou espai urbà de múltiples
usos.
Acabada
la conferència del primer tinent d’alcalde, el professor d’Ètica
empresarial Vicenç Molina va fer una breu alocució sobre els orígens i
els valors de l’Escola, des del seus orígens com a Escola de Comerç fins
a la seva forma actual com a Escola Universitària d’Estudis Empresarials.
Vicenç
Molina va ressaltar la importància de la llibertat en el procés de presa
de decisions que va intrínsecament lligat a la gestió empresarial. A més,
el professor del departament de Dret financer i tributari va defensar el
vincle entre la creació de riquesa, la justícia social i la
redistribució, advocant per una economia de mercat intervinguda per
autoritats "públiques i democràtiques"
Després
del discurs del professor Molina, el rector de la UB Joan Tugores va
donar pas a la lectura del poema "Deixeu-me dir", de
Miquel Martí i Pol, a càrrec de la coordinadora general de l’Escola, Mar
Jorro. El poema, que fou subtitulat en castellà a la pantalla de l’Aula
Magna, va retre un petit homenatge al poeta català en el primer
aniversari de la seva mort.
A continuació fou
projectat el muntatge d’imatges i so "Palestina",
elaborat pel compositor Eduard Rodés, en el dia de la mort del president
de l’Autoritat Palestina Iàssir Arafat. "Les banderes d’Europa,
d’Espanya i de Catalunya estan avui i en els propers dos dies a mitja
asta a l’Escola com a expressió del dol per la mort d’un home que
aspirava a la pau i a la justícia i que no va poder gaudir mai ni de
l’una ni de l’altra", declarà el director de l’Escola Joan-Francesc
Pont.
El discurs
del Dr. Pont va agrair la tasca feta per les persones implicades en
l’organització de l’acte d’inauguració dels cursos de postgrau, i
especialment la d’Esperança Borrell -redactora del diàleg inicial en
llatí-, la d’ Eduard Rodés i la de l’equip d’audiovisuals d’UB Virtual,
que va fer possible la retransmissió de l’acte per internet.
Dirigint-se
als estudiants de postgrau, Joan-Francesc Pont va definir la seva estada
a la Universitat de Barcelona amb l’expressió d’André Malraux " Auberge
espanyole" (fonda espanyola): "es diu França que la fonda
espanyola és aquella en què un no troba sinó el que ja porta amb sí
mateix. Ell que portin en arribar a la fonda , les seves ganes de
treballar, la seva disposició a l’estudi, la seva capacitat de
desaprendre coses inútils per a entaular un diàleg entre les velles i les
noves idees, són, en efecte, els instruments principals que cal que
exercitin. La fonda, com en la frase de Malraux, no els substituirà en
aquesta tasca".
Abans
de donar pas al rector de la Universitat, el director de l’Escola va
tenir unes paraules en favor de la universitat com un espai de
"llibertat, igualtat justícia i pluralisme", compromès i no
neutral, en el qual ha d’imperar "l’humanisme radicalment
antidogmàtic" de l’ideal kantià.
Finalment,
el rector de la UB Joan Tugores va cloure l’acte subratllant la
importància del llatí com a llengua dels nostres orígens culturals,
destacant el paper de la universitat com a motor de desenvolupament per a
la ciutat i pel país i advertint que no sempre ha estat així. "El
1717 la Universitat de Barcelona fou desterrada, i això és el pitjor que
se li pot fer a un país".
|
Novembre